Quin Nom Rep El Intercanvi De Cel Lules
El cos humà està format per aproximadament 30 bilions de cèl·lules i cada dia milions d'elles envelleixen i moren. Per a que el nostre cos pugui funcionar correctament, hem de crear constantment noves cèl·lules per substituir les que han mort. Però no totes les cèl·lules viuen el mateix temps: mentre que algunes tenen una taxa de renovació ràpida, com les cèl·lules de l'interior de l'intestí prim que viuen poc més de dos dies; d'altres poden arribar a viure fins a sis mesos, com les cèl·lules del fetge; o fins i tot no arribar a renovar-se mai, com les neurones. Sigui com sigui, des de que has començat a llegir aquest article, més de 150 milions de cèl·lules del teu cos han estat substituïdes per cèl·lules noves. Però, d'on surten totes aquestes cèl·lules?
El cicle cel·lular
La cèl·lula és la unitat de vida independent més petita possible. I de fet, és sorprenent com, des del moment de la fecundació i a partir d'una sola cèl·lula, es poden arribar a desenvolupar organismes tan complexes com els humans, formats per milers de milions de cèl·lules organitzades en diferents teixits i òrgans. Això és possible gràcies a la capacitat que té la cèl·lula per dividir-se en varies cèl·lules filles.
Cèl·lules en diferents fases del cicle cel·lular.
El mecanisme pel qual una cèl·lula creix i es divideix s'anomena cicle cel·lular, un procés altament regulat tant per senyals químiques internes de la pròpia cèl·lula, com per senyals externes que li arriben de l'ambient on es troba. Aquestes senyals actuen com si fossin interruptors, indicant-li a la cèl·lula quan és el moment apropiat per dividir-se i quan no ho ha de fer. Per exemple, en el cas d'una ferida a la pell, les senyals químiques "avisen" a les cèl·lules de la zona afectada que han de dividir-se per a poder regenerar la lesió. No obstant, també es donen casos en els quals les cèl·lules haurien de deixar de dividir-se però no ho fan degut al mal funcionament d'aquests interruptors que controlen tot el procés de divisió. Quan els interruptors s'espatllen, les cèl·lules es comencen a dividir de forma descontrolada, fet que pot provocar el desenvolupament d'un càncer.
El cicle cel·lular consta de dues grans fases: la interfase i la divisió cel·lular. La interfase és la fase més llarga del cicle, ja que dura aproximadament 23 hores d'un total de 24, que són les necessàries per completar un cicle sencer. En la interfase, la cèl·lula es prepara per dividir-se: per una banda creix i emmagatzema nutrients i energia, i per l'altra duplica els seus cromosomes per tal de que cadascuna de les cèl·lules filles en pugui rebre una còpia. Un cop ha finalitzat la interfase, la cèl·lula es divideix. La forma de dividir-se, però, dependrà del tipus de cèl·lula, ja que no totes ho fan de la mateixa manera.
Cèl·lules somàtiques i reproductores
A excepció de les cèl·lules reproductores, que són els òvuls en les dones i els espermatozoides en els homes, la resta de cèl·lules del nostre cos són cèl·lules somatiques. És important fer aquesta distinció perquè la forma en que es divideix cadascuna d'elles és diferent. Mentre que les cèl·lules somàtiques es divideixen mitjançant un procés que s'anomena mitosi, les cèl·lules reproductores ho fan per mitjà d'un procés anomenat meiosi.
Però per poder entendre bé què és la mitosi i la meiosi, primer hem de saber que totes les nostres cèl·lules somàtiques contenen dos jocs de cromosomes, un joc l'hem heretat del pare i l'altre de la mare. Quan les cèl·lules contenen dos jocs de cromosomes, diem que són cèl·lules diploides (diplo- del grec "doble"). En canvi, les cèl·lules reproductores només contenen un sol joc de cromosomes, i és per això que les anomenem cèl·lules haploides (haplo- del grec "simple").
Els humans som organismes diploides. Dins del seu nucli, cada cèl·lula somàtica emmagatzema dos jocs de 23 cromosomes, és a dir, que dins de cada cèl·lula hi tenim un total de 46 cromosomes.
La mitosi
La mitosi és una forma de divisió cel·lular en la qual una cèl·lula mare es divideix per crear dues copies idèntiques d'ella mateixa. Un cop la cèl·lula ha duplicat el seu ADN durant la interfase, aquesta es divideix per mitosi per generar dues noves cèl·lules que tindran el mateix nombre de cromosomes i ADN que la cèl·lula mare. Com que les cèl·lules que es divideixen per mitosi són cèl·lules diploides, les cèl·lules filles també seran diploides.
Com ja hem dit, les cèl·lules que es divideixen per mitosi són pràcticament totes les cèl·lules del nostre cos, com ara les que formen els músculs, ossos, cervell, pulmons, pell, etc.
La meiosi
Les cèl·lules que resulten de la divisió per meiosi són els òvuls i els espermatozoides. El cicle cel·lular de la meiosi comença igual que el de la mitosi, amb una interfase durant la qual la cèl·lula creix i duplica el seu ADN. No obstant, la fase de divisió cel·lular és distinta.
Una de les principals diferències entre la mitosi i la meiosi és que en la meiosi, enlloc de dues cèl·lules filles, se'n formen quatre. Això és degut a que després de cada interfase, la cèl·lula es divideix no una, sinó dues vegades consecutives.
Una altra diferència és que les cèl·lules filles no són diploides, sinó haploides, ja que les dues divisions consecutives ocorren sense que hi hagi una duplicació de l'ADN entre elles. Per tant, el nombre de cromosomes de la cèl·lula mare es redueix a la meitat en les cèl·lules filles.
La tercera diferència és molt important ja que ens permet explicar el concepte de diversitat genètica. I és que durant la meiosi, cada cromosoma s'ajunta amb la seva parella per intercanviar trossets de material genètic, un procés conegut com a recombinació genètica. Al final de la meiosi i gràcies a la recombinació genètica, cada cèl·lula filla contindrà un joc de cromosomes únic, és a dir, no hi haurà cap cèl·lula filla amb la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare. L'intercanvi de trossets de material genètic entre parelles de cromosomes és el procés que explica perquè els germans que provenen del mateix pare i mare sempre són diferents.
A més, el fet que les els òvuls i els espermatozoides només tinguin la meitat de cromosomes que la resta de cèl·lules del cos fa que aquestes dues cèl·lules es puguin fusionar mitjançant la reproducció sexual i combinar genèticament la informació de dues persones diferents en un nou ésser únic i irrepetible.
Procés de divisió cel·lular mitjançant mitosi (esquerra) i meiosi (dreta).
Referències
- Sender R, Fuchs S, Milo R. Revised Estimates for the Number of Human and Bacteria Cells in the Body PLoS Biol. 2016 Aug 19;14(8):e1002533.
Quin Nom Rep El Intercanvi De Cel Lules
Source: https://genetica.cat/divulgacio/com-es-divideixen-les-cellules/
0 Response to "Quin Nom Rep El Intercanvi De Cel Lules"
Post a Comment